Una cosa interessant

Doncs avui, Ratón, després d'haver estat desaparegut durant un més, amb el seu sólo tengo tiempo para mí, m'ha enviat un whatsapp dient que havia quedat amb Barbas per anar a sopar al buffet xinès on ja hi havíem anat, jo ja havia menjat moltes guarrades de galetes, i no eren ni les 20h i sabia que avui no anava a sopar. (He de deixar aquestes porqueries, ho sé). Però li he dit que hi aniria. Tenia ganes de veure'ls. Tots dos amb noves coses. I jo també. He arribat tard com sempre, mitja hora tard, però jo no havia de sopar i m'he pres amb ells una ximpleria zero. Ens hem posat una mica al dia, i hem rigut sobre unes anècdotes que m'han passat molt bones, i de les quals segons ells es podia fer una pel·lícula. Després hem agafat els vehicles cadascú, ells dos un, i jo amb el meu, cap a un bar a prendre alguna cosa, i s'han fet les 2'30. El mateix de la primera entrada d'aquest blog. A mi personalment no m'entusiasma el lloc, i no promociono res, només és el que hi ha obert a les tantes cada dia entre setmana. Una vega aquí, Ratón ha estat parlant de les filosofies seves interessants en conjunt amb Barbas, i han fet un dibuix a la base del posagots de cartró que m'he guardat i m'han signat tots dos, i com que el tema era ideal, vull fer una cosa especial amb el dibuix, i lis he promés que tindran l'obsequi cadascú, i una unitat per jo clar. M'ha sorprès el canvi de Barbas. He vist la seva millor versió. L'ocasió mereixia ser materialitzada en un detall permanent i també compartir-lo. Llavors al final de la reunió, una al·lota s'ha assegut a la nostra taula. M'ha semblat un miracle d'aquells que ocorren una vegada a la vida, però en el meu cas, ocorre constantment (mentida). Tampoc ha faltat el venedor de pulseres de torn, ni els crits d'uns subnormals del darrera en no sé quin idioma quan la noia estava interessada en Ratón. Continuaré ara. Un segon. Vaig a beure una mica. És que acabo d'escriure també un mail a la seva amiga, sé que sona estrany un email a aquestes altures de la vida, però té una acadèmia de ball i em vull apuntar a ballar bachata. Recapitulant. També hem xerrat de'n Tiquis, un altre amic d'un poble de Mallorca conegut per un cantautor country, tot un home reclam amb barret inclòs. I pels melons. Amb en Tiquis he anat bastants pics a s'Arenal aquest estiu i un parell de pics amb Barbas i un amic seu de Barcelona, encara que el passat any 2017 vàrem començar en sèrio el tema d'Arenal amb Barbas. Un any abans ja tenia l'experiència. Són coses que algun resident t'ensenya en persona, coses que tothom es suposa que saben que hi són però fa falta la informació bona. I jo tenia contactes però també el més important i fonamental que quasi ningú té: l'interès. Llavors hi falten les ganes.

 Múscul és un altre amic en paral·lel amb qui vaig avui dia, i els seus amics. Passa que he fet un descans. Em va reclutar i introduir a la nit palmesana al 2015, i per una sèrie de raons, com el botelló i la parsimònia de fer les tantes fins les 6, a tragar-me a gent de forma sorpresiva, o a enroscar-me el conduir. Però Múscul a fi de comptes, va ser el meu mestre, i també és un amic. Un visionari i un impulsor. Amb un defecte. Que no parla l'anglès, i això avui no es perdona.

Doncs en bon dimecres, a les 2, estàvem a la taula, no hi havia massa ties, o sí, però és igual, doncs una del costat s'ha assegut al meu costat, i hem flipat, no sol passar això i mira per von. Estava interessada en algun de nosaltres?, això és el que ha dit sense parlar (i també parlant), al Casanova li passen aquestes coses, ja hi està acostumat, érem tres i ella una i li hem tirat de la corda amb prudència i ens ha dit que era professora de ball, i que treballava per la seva amiga de la taula del davora amb qui estava amb un al·lot  també empleat ballarí.

L'home atractiu li ha donat el seu telèfon per escrit en un posagots, verbalitzant alguna cosa alhora davant de tots com si algú et parla del bon temps a l'ascensor. Al final jo també content com ella, als dos ens havien donat alguna cosa. Un flyer comercial on apuntar-me a ballar per part de l'amiga minuts abans. Tots tranquils i batiats. Una vegada Ratón li ha apuntat el seu telèfon, ens ha marcat el pas decididament a mi i a Barbas per marxar com si ens haguessin donat les dotze o algú estés fent tard, però amb estil, i ens hem despedit educadament. Ha semblat una escena d'homes de negocis. Me he quedat acollonit. De que els miracles passen.

Good night.
JF

>>>Envia la teva.